La construcció de la casa Ugalde es va dur a terme a principis dels anys 50. És per això, i en tractar-se d’una casa encarregada per a un ús d’estiueig i en un clima dòcil, que els sistemes constructius i materials originals tenien una qualitat molt limitada.
Durant les primeres dècades, els successius usuaris van invertir poc en el seu manteniment. A principis dels anys 90 van passar a ocupar-la els actuals propietaris i, moguts per la il·lusió i el respecte a la peça d’arquitectura, van decidir fer una anàlisi de l’estat de conservació real de la casa. Aquest va ser el punt de partida d’un treball de restauració que s’ha anat fent per fases i que dura fins al dia d’avui.
Possiblement aquestes intervencions van ajudar al fet que en 2003 la Generalitat de Catalunya declarés la casa Ben Cultural d’Interès Nacional.
Façanes
Els escantells de la pintura van descobrir el mal estat de les façanes. Apareixien armadures llises. Fins i tot, per aquesta falta de gruix en el seu recobriment, algunes d’elles presentaven oxidacions pel contacte amb l’aire.
Llavors es va decidir protegir aquests punts vulnerables abans de tornar a repintar. La pintura blanca forma part encara de la rutina de manteniment per a conservar una imatge adequada de la casa.
Cobertes
A l’inici, les humitats s’acumulaven en la superfície de la coberta formant taques i a vegades fins i tot es filtraven a l’interior. Així es va descobrir que la coberta plana no disposava pròpiament de cap sistema o capa impermeable eficaç.
Es va prendre doncs la decisió de renovar-la íntegrament. L’aixecament del paviment de la coberta va deixar descobrir també la falta d’aïllament tèrmic.
Es va reposar la coberta amb les successives capes tècniques noves: aïllament tèrmic impermeabilitzant i aillament termic. Per a la reposició del paviment es va encarregar la mateixa peça de rajola tallada. També la que té una secció singular i serveix de rematada (per a aquesta es va encarregar un motlle especial per estar fora de mercat), i es va recol·locar seguint l’especejament original.
Piscina
La piscina no disposava originalment de cap sistema per a la depuració i reutilització de l’aigua. En l’època de la construcció l’aigua era d’ús puntual per a l’època d’estiu i es convertia en residu a final de la temporada de bany.
En el primer intent de col·locar un sistema de depuració, el got de la piscina construït amb maó massís va acabar desfent-se, possiblement per una mala cocció del material.
Aquest va ser el moment de la reconstrucció total de la piscina, afegint-li un armat de ferro per a reforçar-la. Es va seguir exactament el patró original i es va convertir el sobreeixidor original en un desbordant per al nou circuit de l’aigua, evitant així la col·locació de “skimmers” a la terrassa.
Terrasses
Es va aprofitar el moment de la reconstrucció de la piscina per a la rehabilitació de la gran terrassa de la planta baixa. Aquest havia estat un punt delicat des del principi perquè que els pendents, que s’havien anat deformant amb el pas dels anys, portaven en cada dia de pluja l’aigua a punts no desitjats i sense possibilitat d’evacuació.
Interiors
El fet que la terrassa passés dècades desviant l’aigua pluvial accidentalment a l’interior de la casa va provocar que el paviment de la sala-menjador quedés molt deteriorat per les humitats, fins i tot deformat. Es va substituir en els punts més danyats una vegada finalitzada la rehabilitació de la terrassa.
Les instal·lacions d’aigua i electricitat també es van renovar totalment per sistemes que cobrissin les exigències de seguretat i eficiència actuals.
Part de la rehabilitació dels interiors, i possiblement per contrast amb els previs usuaris, va significar també fer un exercici de comprensió de l’obra original per a moblar-la i il·luminar-la amb respecte a l’obra de Coderch.
